Dorm el palpís esperant-te,
desitjant la matinada,
quan l’espurna del teu tacte
esvara la pell i l’ànima.
Recorre l’aire somiant-te
besa el frec d’una manyaga,
cerca el goig entre les mantes,
troba el tel d’una besada.
Respon el teu llavi a l’acte,
encetem banquet i àpat
responen les meves ganes,
de cop el seny... s’entrebanca.
Àngels de la Torre Vidal ©
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada