dimarts, 16 d’abril de 2019

DESNUDANDO Y VISTIENDO


Desnudo la madrugada
cuando desnudo tus besos,
cuando tus manos desnudas
van desnudando mis pechos.

Y me vistes de lujuria,
mientras te voy desvistiendo,
me desnudas de prejuicios
que desnudos, van cayendo.

Àngels de la Torre Vidal ©
16/04/2019
Obra de la fotografía: David Casallachs Pérez (c)




BANQUET DE POSTRES


Esfilagarsant la llum de la lluna,
vessant-la a sobre de la teva pell,
dibuixo un camí de tendresa i cura,
observo els teus llavis de reguitzell.  

Baixo amb el dit a la teva cintura,
endinso el desig pel callís estret,
el llavi pels caus, passeja i et busca,
segueixo el rierol que porta a la deu.

Teixint-te unes moixines de dolcesa,
des del teu ventre, fins al teu melic
traço tres somnis que fan un poema,

amb tres manyagues de goig infinit 
que he macerat amb besades de crema, 
de mel, de mató i de pa de pessic.

Àngels de la Torre Vidal © 
16/04/2019


dilluns, 15 d’abril de 2019

TINC


Tinc una ploma blanca i tinc un tinter,
un vers que rellisca del coll fins al pit,
quatre paraules que no t’escriuré,
per poder pintar-les amb el tou dels dits.

Tinc una estrofa bategant a la pell,
uns llavis que et cerquen en caure la nit, 
regalimant el goig baixant pel clatell,
tasto el  teu cos de caramel i confit.

Deixo que em neguin el delit i el deler,
sencers ens lliurem al plaer dels sentits,
cercant per mil coves besades de mel,
deixant que ens curulli i ens vessi el desig.

Àngels de la Torre Vidal ©
03/04/2019 
Dibuix: Júlia Garcia de la Torre 




PLORARÉ


Ploraré vora aquesta mar salada,
on només em pugui veure la lluna,
sota el llençol de la nit estelada,
que eixugui les llàgrimes una a una.

Ploraré dins del meu cau amagada,
on no arribin la pau ni la fortuna,
sota el mantell de roca escardada,
de còdols i de pedra fosca i bruna.

Un lloc un copsar la llum dels estels
on cada record no em cremi en el pit,
on bramar amb força a tot deu del cel

paraules blasfemes vers l’infinit,
estrofes i versos de foc i gel
fins que amaneixi i que mori la nit.

Àngels de la Torre Vidal
01/04/2019


divendres, 12 d’abril de 2019

TIENES LA CULPA


Tienes la culpa de los desvaríos,
que corren por debajo de mi ropa
que erizan mi piel de amor y delirio
y mi cordura completa emborronan.

Tienes la culpa del escalofrío
que me recorre de proa hasta popa
que de babor a estribor te hace mío
como a tu piel, tus dedos y tu boca.

Tienes la culpa de mis desatinos
de mis dislates y de mis zozobras,
de mi anarquía ante un vaso de vino,

de querer ser tu deseo a deshoras,
y con mis labios trazar el camino
que esboza tu piel y el placer desborda.

Àngels de la Torre Vidal ©
Poemas 2019