Per si em voleu acompanyar...

 

 

Dorm

Dorm el palpís esperant-te,

desitjant la matinada, 

quan l’espurna del teu tacte

esvara la pell i l’ànima.

Recorre l’aire somiant-te 

besa el frec d’una manyaga, 

cerca el goig entre les mantes,

troba el tel d’una besada. 

Respon el teu llavi a l’acte, 

encetem banquet i àpat

responen les meves ganes, 

de cop el seny... s’entrebanca. 

Àngels de la Torre Vidal ©

08/06/2021

Entre palabras

Te escondiste entre los versos,
de una estrofa bien rimada,
oculto entre dos momentos
de mi piel, bajo las sábanas.

Te he buscado entre dos besos,
te he encontrado entre palabras,
me han besado tus anhelos,
me han rozado cuerpo y alma.

Me he bebido tus desvelos,
mientras tus manos volaban,
y vertían en mi pecho
perfume de flor de albahaca.

Y me he entregado al deseo,
vendiendo a satán mi alma
por ser presa de tus dedos
por ser placer en tu cama…

ser el gemido postrero,
del orgasmo de palabras.

Àngels de la Torre Vidal ©
Del Poemario Inédito “Piel contra Piel” © 

Obra de la fotografía: David Casallachs Pérez (c)

 

Aquesta nit

Vine amb mi aquesta nit,

em vestiré amb llum de lluna,

i em posaré a la cintura

verdolaga i gessamí.

Et versaré amb delit,

una estrofa amb confitura,

amb mel i fruita madura

que beuré sobre el teu pit...

Et rimaré de desig,

amb mil paraules d’escuma,

que rajaran una a una...

pels palpissos dels meus dits.

Vine amb mi aquesta nit,

i donarem sepultura

a tot secret i censura

sota els llençols del meu llit.

Àngels de la Torre Vidal ©

18/02/2020

Partis confinats a casa

Una perica coqueta

i un “pericu” ben plantat,
agafats de la maneta
la tele junts miraran.

Es posen la mascareta,
i també, bufanda i guants,
el barret i la jaqueta...
tot dels colors blanquiblaus!

S’instal·len a la saleta, 

l’himne del club van cantant,
sacsegen bé la bandera,
i li xiulen al rival.

Van passant una estoneta,
al 21 piquen mans,
escridassen sense treva
al grup arbitral i al VAR.

Es fan una cerveseta
als vols de la mitja part,
critiquen la banda dreta,
l’esquerra i els dos centrals.

Recorden amb gran tendresa 

l’ambient de la gent al camp,
els crits de qui seu darrere,
els brams de qui seu davant.

Acaba el partit i es besen,
han perdut però “és igual...”
no els guanyarà la tristesa...
hi estan ben acostumats.

Proper partit amb certesa...
guanyaran malgrat el VAR
malgrat l’àrbitre i la premsa...


I AVIAT TORNARAN AL CAMP!

Àngels de la Torre Vidal ©