dilluns, 5 de maig del 2025

Sense pressa

 

Besa’m a poc a poc, 

recorre’m la pell amb calma 

i digues-me a cau d’orella 

allò que les mans declaren. 

 

Deixa que brolli del cor, 

i que em recorri l’espatlla 

cada mot i cada lletra, 

que dels teus llavis... s’escapa. 

 

Dibuixa’m per tot el cos, 

amb plaer i amb delectança, 

una estrofa de tendresa 

que enervi les meves ganes. 

 

Fes-me vibrar a poc a poc, 

que tremoli la meva ànima, 

que retrunyi mentre vessa 

cada porus quan l’embriagues 

 

Que els teus dits encenguin foc, 

que em pugi per peus i cames... 

a pleret i sense pressa, 

com  jo escric cada paraula. 


Del Poemari "Del Batec a la Paraula" de l'editorial Comte D'Aure 2025 pàgina 19


 

 

 

Què és poesia?


Dama blanca, dama negra,
sadolla de mil colors,
que amb la paraula colpeja,
retrunyint dintre del cor.
Dama que em fas presonera
dels neguits i de les pors,
lliurant-me a la nit postrema
entre balades de mots.
Ets l’espasa del poeta,
com també ets la seva mort
dibuixant-li mil quimeres
i llençant-lo a la buidor.
I el rescates de la pena,
amb vocables de cotó,
i li regales un poema,
per eixugar el seu plor.
Àngels de la Torre Vidal (c)
Del Poemari “Del Batec a la Paraula” de l’Editorial Comte d’Aure 2022, pàgina 7