ja les teves mans han deixat la casa,
els tous dels dits han oblidat els frecs
no tens valor per mirar-me a la cara.
Al teu esguard ha arribat l’hivern,
la moixaina a la pell... roman glaçada,
busco tendresa i em trobo un cos erm...
i uns llavis muts de petons i paraules.
Si ja no m’estimes... no et retindré,
i respectaré que estimis a l'altra,
mira’m als ulls i als ulls et miraré...
i marxaré tranquil·la aquesta albada.
Àngels de la Torre Vidal ©
12/02/2020
Es interesante ese ruego de "mírame a los ojos". Si existe sinceridad no debería ser un problema, pero...
ResponEliminaUn abrazo y feliz día.