dimarts, 16 d’abril del 2019

BANQUET DE POSTRES


Esfilagarsant la llum de la lluna,
vessant-la a sobre de la teva pell,
dibuixo un camí de tendresa i cura,
observo els teus llavis de reguitzell.  

Baixo amb el dit a la teva cintura,
endinso el desig pel callís estret,
el llavi pels caus, passeja i et busca,
segueixo el rierol que porta a la deu.

Teixint-te unes moixines de dolcesa,
des del teu ventre, fins al teu melic
traço tres somnis que fan un poema,

amb tres manyagues de goig infinit 
que he macerat amb besades de crema, 
de mel, de mató i de pa de pessic.

Àngels de la Torre Vidal © 
16/04/2019


dilluns, 15 d’abril del 2019

TINC


Tinc una ploma blanca i tinc un tinter,
un vers que rellisca del coll fins al pit,
quatre paraules que no t’escriuré,
per poder pintar-les amb el tou dels dits.

Tinc una estrofa bategant a la pell,
uns llavis que et cerquen en caure la nit, 
regalimant el goig baixant pel clatell,
tasto el  teu cos de caramel i confit.

Deixo que em neguin el delit i el deler,
sencers ens lliurem al plaer dels sentits,
cercant per mil coves besades de mel,
deixant que ens curulli i ens vessi el desig.

Àngels de la Torre Vidal ©
03/04/2019 
Dibuix: Júlia Garcia de la Torre 




PLORARÉ


Ploraré vora aquesta mar salada,

on només em pugui veure la lluna,

sota el llençol de la nit estelada,

que eixugui les llàgrimes una a una.



Ploraré dins del meu cau amagada,

on no arribin la pau ni la fortuna,

sota el mantell de roca escardada,

de còdols i de pedra fosca i bruna.



Un lloc un copsar la llum dels estels

on cada record no em cremi en el pit,

on bramar amb força a tot deu del cel



paraules blasfemes vers l’infinit,

estrofes i versos de foc i gel

fins que amaneixi i que mori la nit.



Àngels de la Torre Vidal

01/04/2019