dimarts, 18 de setembre del 2018

LA TENDRESA

 
Un somriure en la tardor,

un neguit que s’esvaeix

un hivern sense fredor

una abraçada de mel.



Un llavis que trauen pors,

la remor d’un xiuxiueig,

la flama en la llar de foc

el brogit d’un cos encès.



La bonança i serenor,

quan descarrega el mal temps,

la pluja que calma el cor

quan em crema el desgavell.



La moixaina i el petó,

la tendresa a cau de pell,

el caliu i l’escalfor...  

ets això, però ets molt més.



Àngels de la Torre Vidal ©




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada