Esfilagarsant la llum de la lluna,
vessant-la a sobre de la teva pell,
dibuixo un camí de tendresa i cura,
observo els teus llavis de reguitzell.
Baixo amb el dit a la teva cintura,
endinso el desig pel callís estret,
el llavi pels caus, passeja i et busca,
segueixo el rierol que porta a la deu.
Teixint-te unes moixines de dolcesa,
des del teu ventre, fins al teu melic
traço tres somnis que fan un poema,
amb tres manyagues de goig infinit
que he macerat amb besades de crema,
de mel, de mató i de pa de pessic.
Àngels de la Torre Vidal ©
16/04/2019